Al nostre company i amic JOAN TORRENS i FÀBREGAS, que ens ha deixat avui dia 23/09/2011.
Senzillament se'n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
I som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.
Serenament quan ve l'onada, acaba,
i potser en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l'espera llarga
i obre els braços no fos cas, l'onada avui volgués quedà's.
Així només, em deixo que tu em deixis,
només així, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc per tu un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.
Molt blanc...
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
I som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.
Serenament quan ve l'onada, acaba,
i potser en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l'espera llarga
i obre els braços no fos cas, l'onada avui volgués quedà's.
Així només, em deixo que tu em deixis,
només així, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc per tu un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.
Molt blanc...
2 comentaris:
Joan, hemos tenido la suerte de conocerte, de sentir la alegria y fuerza que te caracterizaba, nunca te olvidaremos.
Lluis y Carmen
Por los momentos que pasamos juntos, por tu fuerza y tu vitalidad, por tus ganas de vivir.
Joan descansa en paz.
Salvador y Tomas
Publica un comentari a l'entrada